La mort de Lluís “Lucho” Espinal. Un assassinat sense investigació

En una de les seves últimes cartes a la seva germana Maria Salut, Lluís li deia que el perseguien i que li havien posat una bomba que no havia explotat “No pateixis, estigues tranquil·la. Si algun dia et diuen que m’ha oassat alguna cosa ja ho tinc assumit. No anava equivocat, la nit del 21 de març de 1980 Lluís, “Lucho” com el coneixien, tornava a casa després de veure una pel·lícula al cinema quan va ser segrestat per un grup de paramilitars que el van portar a l’escorxador de la zona Achachicala a La Paz, Bolívia, on va ser torturat i assassinat amb 17 trets. De matinada, el seu cos va ser trobat per un pagès en un abocador prop del camí a Chacaltaya. L’endemà al funeral van assistir-hi 80.000 persones.

Paral·lelisme amb el Bisbe Romero de El Salvador
Dos dies després, a El Salvador, també era assassinat el Bisbe dels Pobres Òscar Romero. A part de la seva lluita per la Teologia de la llibertat, la mort els va agermanar. Xavier Albó, jesuïta català i amic d’en Lluís Espinal a Bolívia, en una entrevista a BBC Mundo, deia “El salvadorenc va morir per defensar els drets dels pobres al seu país enmig d’una massacre i a Lluís Espinal el van matar per dir veritats i prendre partit pels indefensos, per les seves opcions preferencials pels pobres”, Albó apunta un altre element comú entre tots dos: Romero passava cada setmana la seva homilia per ràdio mentre que en Lluís feia servir la premsa i el cinema com a mitjà favorit per “aplicar el seu vivència evangèlica a favor de la gent”.
El mateix papa Francesc recordaria el 2015 que Espinal va morir perquè “la seva veu es va fer incòmoda per a molts”.

Implicació amb els pobres
Lluís, després de que li censuressin un programa a TV2 en que parlava del barraquisme a Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín, va marxar com a Jesuïta missioner a Bolivia on va exercir la seva feina com a periodista i crític de cinema treballant al servei del poble bolivià. Generà consciència alliberadora i denuncià la dramàtica situació que s’estava vivint, el racisme contra la majoria indígena, la repressió militar, la corrupció institucional, les conseqüències del narcotràfic i el saqueix dels recursos naturals. La seva veu es va fer incòmoda per a molts i per això el van matar.
Un exemple de la seva implicació cap els pobres i una incomoditat, va ser el 1977, quan quatre dones mineres juntament amb els seus fills van iniciar una vaga de fam, exigien a la dictadura d’Hugo Banzer l’amnistia general per als exiliats polítics, la vigència de les organitzacions sindicals i la retirada de l’exèrcit dels centres miners, dos dies després s’hi van afegir onze vaguistes més, entre ells en Lluís, per reemplaçar els nens, la salut dels quals ja era inquietant. Ben aviat ja hi havia més de 1500 piquets de vaga a tot el país. Resultat, en paraules de Lluís “no només vàrem aconseguir el que es demanava si no que s’havia donat esperança i gosadia a la resta del poble”.
Lluís, dies després de la vaga va comentar “Per emmarcar la meva experiència política durant aquests dies, he d’aclarir dos fets. Primer: la meva condició d’intel·lectual petitburgès, que de sobte se sent plenament immers en una experiència històrica, plenament popular i revolucionària. Potser, per primera vegada, he estat útil per al meu poble. Segon: la meva condició de bolivià (sempre atacat pel govern com estranger indesitjable) i que es troba acceptat pel poble”.

Assassinat sense judici
La planificació de la mort d’Espinal va ser inclosa en una llista negra de 115 persones a ser eliminades en el marc dels preparatius de la dictadura de Luis García Meza i Luis Arce Gómez. Quatre mesos després de l’assassinat d’en Lluís es va instaurar a Bolívia la dictadura militar de Luis García Meza (1980-1981), als seus col·laboradors se’ls acusa d’haver fet desaparèixer proves de l’homicidi i d’haver protegit els autors del crim.
El 2015, el coronel Roberto Meleán, que complia una condemna de 30 anys de presó per crims durant la dictadura de García Meza, va declarar que l’excomandant de la Força Aèria de Bolívia, Jaume Niño de Guzmán, havia sigut l’autor intel·lectual de l’assassinat de Lluís Espinal per evitar que es coneguéssin els actes de corrupció que havia comés ja que Espinal anava a denunciar-lo a través del setmanari “Aquí” per la compra irregular de tres avions Hèrcules C-130. També va dir que havia pagat entre dos i tres-cents mil dòlars per la seva mort. La Fiscalia va començar a investigar, però la mort de Niño de Guzman el 2018 ho va aturar. Mentres tant, els autors materials de la tortura i de l’assassinat d’en Lluís continuen en llibertat.

Lluís Espinal i el “Che”
Un lligam entre Lluís Espinal i el “Che” Guevara, Niño de Guzman va ser el pilot de l’helicòpter amb els soldats que van capturar el Che i va portar el seu cos, una vegada executat, a Vallegrande on va ser exhibit devat dels periodistes i sepultat en una fosa comú. El Che li va donar una llibreta amb una proclama revolucionària.
I per acabar, tal com va escriure en Lluís, “Morir per un poble pot donar més carta de ciutadania que néixer-hi. No serà un ideal molt rastrer esperar morir-se de senectut i vellesa?, no serà millor morir per alguna cosa? “

Sense investigació:
Tal com va dir Xavier Albó “Inclús nosaltres mateixos, els jesuïtes, em sembla que no hem volgut, o almenys els superiors que hi havia no van voler o no hem sapigut fer una investigació ben a fons i judicialment” o el director de radio Fides, el jesuïta Eduardo Pérez, “Em va sapiguer molt de greu perquè les investigacions van avançar bastant… d’esclarir la situació, dels responsables, però es va tapar, es va cobrir”. Perquè es va tapar la investigació? Raons polítiques, socials, narcotràfic, esglèsia? Potser si que a molta gent no li va fer res l’assassinat i va fer el possible perquè no se sabéssin les raons.

Jordi Julià
Col·lectiu de Recerca Històrica de Sant Fruitós – Comissió Any Lluís Espinal
Fotografies familia Espinal
“Un màrtir incòmode” “30 minuts” TV3