El programa Apol·lo, el que aconseguiria portar els primers homes a la Lluna, els astronautes Neil Armstrong i Buzz Aldrin, a bord de l’Apol·lo 11 i després a 10 astronautes més en les missions Apol·lo 12 (la 13 no, és la que va tenir una explosió en un tanc d’oxigen i es va haver d’avortar la missió), la 14, la 15, la 16 i la 17, en realitat es va dissenyar per a 20 missions, però un cop assolit l’objectiu de ser els primers d’arribar a la Lluna, el poble nord-americà va considerar que continuar amb el programa era un malbaratament econòmic, així que es va cancel·lar-lo.
La NASA va voler reciclar les tres últimes missions que s’havien cancel·lat en una de nova que posés definitivament la pau en la “guerra espacial” i fer una trobada a l’espai amb una missió Soyuz de l’URSS en la qual, astronautes americans i cosmonautes russos es poguessin fer una encaixada de mans.
L’operació que es va dissenyar, es va preveure per possibilitar que dos cosmonautes russos i tres americans poguessin compartir l’hàbitat orbital construït a partir de les naus espacials més llegendàries de les dues administracions; una Apol·lo i una Soyuz.
La missió Apol·lo-Soyuz, llançada el juliol de 1975 va ser l’última del programa Apol·lo.
En aquesta missió es va aconseguir el primer projecte a l’espai entre les dues nacions. Pels Estats Units, els astronautes eren Thomas Stafford, un veterà de tres vols a l’espai, Vance Brand, que mai havia volat a l’espai i l’astronauta del Programa Mercury, Deke Slayton.
50 anys Trobada Apol·lo – Soyuz | Foto AP-PHOTO- NASA Mítica imatge de l’encaixada de mans entre Stafford i Leonov
Els cosmonautes russos eren Alexei Leonov, una autèntica llegenda per haver estat el primer home a realitzar un passeig espacial (un EVA) el 1965 i Valeri Kubasov.
La trobada va ser la culminació de més de dos anys d’intensa preparació tècnica per part dels dos equips, i de la no menys vigorosa activitat diplomàtica , iniciada en converses informals entre el President John F. Kennedy i el Premier Nikita Khrushchev a Viena, el 1962, i concloses amb l’acord firmat a Moscou, deu anys més tard, per el President Richard Nixon i el Secretari General del PC de la URSS, Leonid Brézhnev.
En realitat la significació del projecte Apol·lo-Soyuz va ser molt més política que científica.
La missió va començar el 15 de juliol de 1975 amb el llançament perfecte de la cosmonau soviètica des de la base de Baikonur.
Al cap de dos dies de maniobres la Soyuz es va posar en òrbita circular.
Set hores i mitja després del llançament de la Soyuz, un coet de la sèrie Saturn es va llançar des de la base de Cabo Cañaveral amb una nau Apol·lo.
La nau Apol·lo va fer contacte visual amb la Soyuz i es va començar a fer les maniobres d’acoblament que finalment van portar a la imatge mítica de l’encaixada de mans entre Stafford i Leonov.
D’això, aquest passat 17 de juliol ha fet 50 anys.!!!!
