0 Shares 192 Views

Una conversa amb Ferran Gallart (Strombers)

1 desembre, 2020
192 Views
Per: Galdric Sala / Dani Casas / Hermesenda Guitart

L’actual situació sanitària, amb els confinaments, tocs de queda, semiconfinaments, restriccions, limitacions, etc, etc… ha afectat en major o menor mesura a tota la població i ha tingut ( i té) un impacte directe, en major o menor grau, en els diferents sectors de la societat.
Un d’aquests sectors, el cultural, és potser un dels més castigats per tota la situació que vivim, i d’una forma particular, el de la música, tenint en compte que una de les vessants més importants de la seva tasca són les actuacions en directe.
Ens acompanyen el Ferran Gallart, cantant d’Strombers, i dos dels seus col.laboradors, La Carlota i el “Siscu”.

Doncs això… què el virus?!!!

Doncs això… el virus i tot el que se n’ha derivat, és una autèntica merda!!! Nosaltres vivim sobretot de fer actuacions en viu, així que ja us podeu imaginar la situació, portem gairebé 9 mesos sense poder oferir un concert. Els membres del grup hem continuat treballant, composant i aportant idees de nous projectes pel grup i també hem dedicat temps a projectes particulars i, clar, a buscar-nos la vida, doncs quedarse de sobte amb zero concerts quan és la via més important d’ingressos, et destrossa.

Pel què dius, però, STROMBERS, com a grup no corre perill que desaparegui…

No, no és el cas, nosaltres no tenim contractes firmats amb companyies que ens obliguin a fer això o allò, som un grup de gent que es troba, assaja, grava cançons i les presenta al públic sota el nom d’Strombers, quan puguem, ho tornarem a fer…

Dèies que els membres del grup seguieu creant i component música per Strombers, durant aquest temps, heu tingut problemes per assajar coses noves en grup?

Bé, Strombers funciona una mica diferent del què la gent es pot imaginar. Nosaltres vivim en llocs diferents del territori, sovint força allunyats, per tant no disposem d’un local d’assaig fixe on trobarnos, i el que fem són estades d’uns dies, on ens trobem, assagem, compartim idees, etc… i això, també ho hem hagut d’aturar, així, que ara mateix la feina d’Strombers no va més enllà de l’activitat personal de cadascú i després compartida via mail, wats, meet, etc…

Parlaves abans que durant aquest període, alguns dels membres del grup han dedicat temps a projectes personals, en tens algun?

Sí, però abans deixeu-me fer una reflexió: quan parlo d’invertir temps en projectes personals, fer altres coses que potser havíem deixat de banda, etc… no vull que s’entengui com que aquesta situació té aquest aspecte bo… que ens dóna temps per fer això o allò, per pensar això o allò… no! Aquesta situació NO TE RES DE BO EN CAP SENTIT, ÉS UNA PUTA MERDA TOTAL QUE ENS ESTÀ IMPEDINT A TOTS, MÉS ENLLÀ D’AFECTACIONS ECONÒMIQUES, COMPARTIR, TROBAR-NOS, TENIR CONTACTE HUMÀ… PROTESTAR, MANIFESTAR-NOS, ETC… I AQUÍ ENTRARíEM EN UN NOU TERRENY.
De projectes personals si n’hi ha. A banda del duo que formo amb un company d’Strombers per amenitzar actes i esdeveniments (ara també en pausa), una cosa que estic fent junt amb la Carlota són unes cançons de bressol una mica allunyades, però, del que estem acostumats, hem compost ja melodies, però encara li donem voltes al projecte.

A banda del Ferran, avui també ens han acompanyat la Carlota i el Siscu (Siscunagger o The windman). La Carlota, també música, acompanya al Ferran a l’hora de crear composicions i darrerament col·laboren junts en el projecte abans esmentat. En Siscu, Siscunagger, The windman… com volgueu, és un membre més d’Strombers però amb un rol diferenciat del de músic. Ell ve a ser com un xouman de la banda, surt als concerts fent balls, sovint disfressat de superheroi, té cançó i vídeo propis i d’alguna manera representa la personalització de l’ànima desenfadada, divertida i festiva d’Strombers.

Deixant de banda el tema de la Pandèmia, etc… tot i que vius a Santpedor, tu sempre has estat lligat a Sant Fruitós…

Sí, sí… de fet sóc d’aquí. Jo vivia a Les Brucardes i allà tenia la meva colla, però ràpidament em vaig vincular a la vida i gent del nucli, a vegades el fet de viure en un nucli allunyat fa que et sentís una mica desconnectat. No va ser el meu cas, doncs un dels meus grans amics d’aleshores i d’ara, l’Arnau Sala, em va anar introduint més “al poble” per dir-ho així. Conec pràcticament tothom, he jugat a futbol a l’equip del poble, he entrenat un equip de cadets del club i conservo bons amics aquí amb els que hi mantinc contacte… ah! I vaig crear l’himne del F.C. Fruitosenc l’any que es va pujar de tercera regional a segona!!!! Ha,ha,ha…

A altres llocs no, però quan toquen al nostre poble, l’himne del club és bis obligat!

Moltíssimes gràcies a tots tres, i esperem poder tornar a veure Strombers ben aviat damunt d’un escenari…i si és aquí, millor!

Podeu seguir Strombers a:
www.facebook.com/strombersoficial i a l’Instagram @strombersoficial

Deixa el teu comentari:

El teu correu electrònic no sortirà publicat

 

Més articles de la categoria

Social Media Auto Publish Powered By : XYZScripts.com