Per la Flora Riera

Per: Miquel P. Cortina

Darrere unes ulleres de vidre
Resplendia la seva mirada
I a través d’una veu de nina
De silencis sovint em parlava.
Ella, la Flora de cal Víctor,
Feia temps que de casa no sortia
I del seu pas per aquesta vida
S’endú moments de joia i tristor.
La recordo amb tot l’amor
De quan jo era un nen petit
I oferia tendresa i dolçor
Sempre a l’ombra del marit.
Ara el seu estel s’ha apagat
I la seva ànima vola lliure
Per damunt del poble que ha estimat
On vuitanta-vuit anys i va viure.

Reposa en pau, Flora

Miquel P. Cortina
15 de novembre de 2021

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin