Moltes gràcies Josep, hola Rosa.

Fa uns dies, en aquestes mateixes pàgines, el Josep Sanfeliu, director del Montpeità en aquesta nova etapa, s’acomiadava de tots nosaltres, un adéu que, coneixent el Josep, no és un adéu estricte, sinó un adéu com això, director; doncs la seva predisposició a donar un consell, una idea, un cop de mà des de la barrera,… sabem que hi és.

La redacció del setmanari vol fer, amb aquestes quatre ratlles, un reconeixement a la seva tasca; ha estat un exemple de dedicació, de compromís, de paciència i d’il·lusió. La tasca que ha fet el Josep aquests anys al capdavant del Montpeità pensem que potser encara no la podem valorar prou, agafar les regnes d’una entitat tan emblemàtica en un moment en què agonitzava i encapçalar aquesta transformació que culmina amb un setmanari renovat, plural, dinàmic i sanejat econòmicament, és molt complicat, cal de molta gent, cert, però cal algú que encapçali el projecte i marqui linies, algú preparat, eqüànim, seriós i decidit a implicar-s’hi de ple. Aquest ha estat el Josep al capdavant del Montpeità… un exemple de tot plegat i un referent que els que continuem endavant tindrem sempre present. Per això gràcies, moltíssimes gràcies Josep, a vegades hi ha gent que fa dubtar d’allò que es diu què “ningú és imprescindible”, bé… hi ha gent que, a vegades, gairebé ho és.

Però, i seguint amb el mestratge del Josep, hem après que no cal aturar-se, i el setmanari no s’atura. Des del consell de redacció s’ha considerat que calia seguir la línea que el Josep ens ha ensenyat i calia algú que conegués bé la seva tasca i el funcionament del setmanari per seguir el camí iniciat i, a més, fer-ho depressa, i la persona que hem pensat que pot encapçalar el projecte d’és d’ara, com qui diu, d’un dia per l’altre, és la Rosa Camprubí. Comptar amb la Rosa ens permet fer un punt i seguit, no aturar-nos, arribar a les vacances d’estiu i acabar l’any amb una “cap de colla” preparada, experimentada i apassionada del setmanari, que ens permetrà seguir treballant com fins ara i fer, amb calma, les reflexions que calguin de cara a qualsevol modificació estructural si s’escaigués, però ara, calia no entretenir-nos gaire i centrar-nos amb allò que toca: fer el Montpeità.

Respectant la discreció del Josep, no s’escau parlar de quines han estat les seves motivacions per posar punt i final a aquesta etapa davant del setmanari, però aquells que en sabem alguna cosa, ens refermem en el seu exemple de tolerancia, seriositat i rigor… virtuts que, darrerament, sembla s’estan oblidant.

La Persona de la Rosa ens permet fer això, i li agraïm. Així doncs…

HOLA ROSA, MOLTES GRÀCIES JOSEP. Redacció

Comparteix...

Facebook

Pinterest

Twitter

Linkedin