Històries que fan mal (10)

Redacció 23 de març de 2021

853 Views

Text i foto: Miquel P. Cortina

Els qui tenen més de cinquanta anys recordaran una sèrie molt exitosa de TVE, a la dècada dels 70 del segle passat, anomenada “Pippi Langstrumpf “, en castellà, “Pippi Calzaslargas”, basada en un conte original de l’escriptora sueca Astrid Lindgren que la televisió del seu país va convertir en una sèrie de 13 episodis. La protagonista era una nena de 9 anys, pèl-roja i amb unes trenes enterques, mig bruixa i molt trapella, que anava vestida de coloraines (encara que a Espanya la vèiem en blanc i negre) i vivia a Vil.la Kunterbunt, un casalot situat al poblet de Visby, a l’illa sueca de Gotland, en companyia d’un cavall blanc amb clapes fosques rebatejat en castellà amb el nom de “Pequeño Tío” i un mico tití que es deia Senyor Nilsson.

La Pippi era òrfena de mare i el seu pare, gairebé sempre absent, era capità d’un vaixell pirata que s’havia proclamat rei dels congolesos i guardava una bossa de monedes d’or a casa seva. La nena creixia en plena llibertat, sense traves i lluny de convencionalismes. En opinió dels pares de l’època era un mal exemple per als fills, car els ensenyava a fer tot el contrari del que deien les regles d’educació i els bons costums. Malgrat això, la canalla l’adorava.

La Pippi era imaginativa i rebel: cuinava creps sobre el terra, caminava cap enrere, fumava, i dormia amb els peus sobre el coixí. Quan fregava les rajoles de casa seva, primer llançava l’aigua ensabonada i després es posava uns raspalls als peus per anar-les netejant de pressa i corrents. El motiu de “Calzaslargas” li venia perquè duia unes mitges que li arribaven per sobre els genolls. Tenia dos amics, el Tommy i l’Annika que al seu costat semblaven angelets. Tots tres corrien aventures que feien anar de bòlit la bona gent de Visby.

La Pippi es considerava la nena més forta del món i, per demostrar-ho, aixecava amb una mà el seu cavall com si res. L’audiència infantil dels anys setanta veia en ella allò que tots haurien volgut fer si els pares els deixaven. Però, curiosament, la censura espanyola no es va fixar en el contingut “perniciós” de la sèrie sinó que es va limitar a canviar el sobrenom de “mediaslargas” per “calzaslargas” un substantiu gairebé obsolet que ens retrotreia a un concepte de l’Edat Mitjana. Sembla que per als censors, el mot “mediaslargas” tenia un sentit massa…sexual.

La sèrie fou estrenada a TVE l’any 1974 coincidint amb l’anunci del “Espíritu del 12 de febrero” d’Arias Navarro, que prometia una incipient democratització del règim franquista que va fracassar. Els impulsors de la seva emissió devien esperar el moment polític propici, tot i que havia estat emesa a la televisió sueca i en altres països el 1969. De cop i volta la popularitat de Pippi Calzaslargas a Espanya esdevingué tan gran que els menuts somniaven amb aquella bruixeta de cabell panotxa i trenes enlairades, i la volien tenir com a amiga. No en debades veien personificat en el seu tarannà caòtic i anàrquic l’ocult desig d’ells mateixos d’alliberar-se de les imposicions paternals i d’unes normes massa estrictes que els impedien viure plenament una infància que tots sabem que passa molt de pressa. El merchandising també aprofità l’ocasió per a posar a la venda llibres i nines sobre el personatge, objectes que foren consumits amb deler per una allau de nens i nenes espanyols i catalans.

Paral.lelament hi havia un veritable clamor per veure la Pippi en persona i la direcció de TVE, desbordada per l’èxit de la sèrie, va contactar els productors suecs a fi que l’heroïna de les mitges llargues viatgés a Espanya per a satisfer la fal·lera de tants infants que frisaven per conèixer-la de debò.

Llavors s’esdevingué una cosa en la qual ningú no havia caigut: la protagonista de la sèrie, la nena Inger Nilsson, tenia 9 anys quan va ficar-se en el rol de Pippi Calzaslargas l’any 1968, i els joves tele-espectadors espanyols que la van descobrir a la televisió gairebé 7 anys després estaven convençuts que encara era igual de petita. Què va passar? Doncs que durant la seva presentació a Madrid i a Barcelona van topar-se amb una adolescent de 16 anys, amb tots els atributs d’una dona adulta. Algun nen fins i tot va pensar que aquella era la mama de la Pippi i no pas la protagonista dels seus somnis. La decepció fou tan gran per a molts dels seus fans que no s’hi sabien avenir.

La moralitat d’aquesta història és que el temps corre per a tothom, que la vida ens transforma i que res no és etern. La nena Inger Nilsson que encarnava la Pippi Calzaslargas a la sèrie de TV ara té 62 anys i no ha fet gaire res més en la vida. Però la Pippi que vam conèixer el 1974 seguirà fent les seves trapelleries en el món llunyà de la infantesa perduda i el seu rostre pigat, les seves trenes i el seu somriure de múrria viuran per sempre en la memòria col·lectiva d’una generació.