Tot va començar fa ja 34 anys (setembre de 1990) amb la meva arribada al poble de Sant Fruitós. Jo havia fitxat per l’ASFE per jugar a bàsquet. Recordo amb alegria aquells temps, vam arribar a jugar a la 2a Divisió Nacional. El Josep Galera i el Vicenç Planas van ser claus per la meva arribada i em van acollir de meravella, tot just quan jo tancava la meva etapa al bàsquet professional. L’alcalde Ignasi Sala buscava un ‘gerent per la cultura’ a l’estil del que ja tenien per l’esport. Amb la Llicenciatura en Ciències de l’Educació acabada, el CAP fet i a punt de començar un Post-Grau, era una bona oportunitat. Vaig presentar un projecte a l’Ajuntament que es va veure amb bons ulls i em van fer un contracte de serveis, pel qual vaig treballar 2 anys com a autònom. Passats aquells dos anys em van oferir de forma interina un contracte de treball, contracte que passats 3 anys es va convertir en indefinit. Eren altres temps i l’administració era molt diferent.
Des d’aleshores he tingut la satisfacció de formar part del grup de persones que hem impulsat multitud de programes i projectes en l’àmbit cultural i social a Sant Fruitós, una llista llarguíssima de projectes. Durant aquests anys, molts cops vaig demanar la convocatòria pública de la plaça laboral que ocupava, especialment quan jo era més jove. Mai es va voler convocar.
L’any 2021 es va aprovar la llei 20/2021, per reduir la temporalitat de l’ocupació pública, una llei de rang estatal feta per acabar amb la interinitat de més de 800.000 treballadors públics a tot l’estat. Així ho han fet en gairebé tots els estaments públics que tenien personal interí des de feia molt de temps, seguint l’esperit del preàmbul de la llei. A l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages va ser diferent, unes bases d’estabilització farcides de trampes i la inacció vergonyant de l’alcaldessa i la regidora de recursos humans de l’anterior legislatura, van aconseguir el que semblava impossible: personal amb més de 30 anys d’experiència, titulacions per damunt de l’exigit en el lloc de treball i més de 500 hores de formació relacionada amb el lloc de treball … acabessin sent declarades en un concurs de mèrits: NO APTES.
Malgrat això, el pitjor encara estava per arribar, i ara, un any i mig després, amb 59 anys d’edat, és quan m’he trobat amb la sorpresa d’haver de viure la més gran injustícia laboral que podia esperar: l’actual Alcalde ha decidit que em vol fer fora, i ha posat en marxa l’estratègia per aconseguir-ho. Tot i haver-me dit en públic que mentre ell fos Alcalde, mai convocaria la plaça en sistema d’oposició lliure, ara s’ha desdit i ja ha iniciat el procés per tal que el Jordi Planell deixi de ser el tècnic de cultura de Sant Fruitós de Bages.
L’estratègia està clara, aprofitar les capacitats d’una persona a tocar dels 60 anys per memoritzar i afrontar una oposició amb mil-i-un temes, per tal que les opcions siguin pràcticament inexistents.
A més, ho he hagut d’escoltar dir a un amic seu en una tertúlia de bar, i ho he hagut de veure publicat al DOGC, sense que ni l’Alcalde ni cap dels regidors del govern amb qui treballo, s’hagin dignat a informar-me. Tracte que, humilment, ni jo ni cap dels treballadors de l’Ajuntament es mereixerien.
Tot plegat m’enfonsa moralment, i més pensant quina ha estat sempre la meva actitud i predisposició vers la meva feina. Ara mateix, entrar per la porta de l’Ajuntament es fa molt dur.
A la meva vida he tingut grans ‘lliçons de vida’, les més importants me les van donar dos grans mestres, la Merche i el Jordi, molts a Sant Fruitós els vàreu conèixer. A casa meva tinc 3 dones magnífiques que són la meva llum, la Núria i la Ivet, i també una mare de 92 anys que em necessita, fort i animat.
No podia esperar ara una decisió discrecional i malintencionada com aquesta, i m’agradaria escoltar a les persones i a les entitats a qui he pogut servir en aquests 34 anys per saber si creuen que aquest és el punt i final que em mereixo per la feina feta fins avui.
